Obre els ulls a mitjanit mentres una suor freda li recorre el cos.
Una altra vegada han tornat els malsons, les pors...

S'incorpora al llit mig tremolant i agafa el coixí,
l'abraça fort, molt fort, el mossega amb ràbia,
com si li anés la vida.

Ja fa massa dies que cada nit passa el mateix,
massa setmanes, mesos potser i tot.

S'aixeca del llit, ja està,
la nit se n'ha anat en orris. Prou dormir.
Sense cap motiu es dirigeix al menjador
i s'enmiralla mirant per la finestra.
No sap perque però veure les llums dels cotxes,
semàfors i tendes la tranquilitza.
A més avui plou, li agrada veure ploure des de casa seva.
Li dóna la sensació que cada gota de pluja
s'emporta cada una de les seves preocupacions.
Confia que després d'un bon ruixat com el d'avui,
el sol lluirà més l'endemà.

Fa un badall i torna cap a l'habitació
no sense abans donar un últim cop d'ull per la finestra...