Tempestes a les golfes

Sempre m'he preguntat quin va ser el punt d'inflexió,
el precís moment en que l'harmonia es va trencar.
Potser només era una harmonia figurada,
percebuda des de la ignorància de la infància.

No el recordo.

Intento rememorar quelcom important,
que fes que tot se n'anés en orris,
però no en soc capaç.

 A vegades crec que no va ser res important,
sinó l'englobament de totes les petites coses
que va trencar l'equilibri.
Un equilibri massa delicat que feia temps que penjava d'un fil
i que jo, inconscient d'aquest fet vaig ignorar.

Vull creure que ningú va ser el culpable,
que la situació senzillament ens va superar,
però masses vegades renego d'aquesta idea.

Em pregunto qui ets,
si algun cop t'he conegut realment
i perquè has actuat sempre com ho has fet.
Sense cap resposta satisfactoria
et faig culpable de tots els maldecaps.

Temo ser injusta i incomprensiva,
però és l'únic que soc capaç de fer.

Els dubtes s'acomoden al meu cap
i els fantasmes s'amaguen darrera les portes,
esperant pacients el meu pas per assaltar-me.

Tantes vegades he recreat tots els finals possibles,
sabent que això no té final.