Opto por no ser un hombre común…, es mi derecho ser singular, si puedo… Busco la oportunidad, no la seguridad… Quiero correr el riesgo intencionado; soñar y construir, fracasar y triunfar…, negarme a cambiar el incentivo por un nimio subsidio… Prefiero los retos de la vida a la existencia asegurada, la emoción de realizar una ambición a la calma sosa de la utopía.
"Dean Alfange"

lunes, 2 de abril de 2012

déjà vu

D'aquell moment fa uns quants mesos,
una estació ha passat mentrestant,
incomptables dies,
dies de pluja,
dies de sol,
dies de pensar,
dies de tristesa,
dies d'alegria,
dies a seques...

Ens tornem a trobar,
al mateix lloc,
en la mateixa situació,
idèntics pensaments i paraules,
i gestos també.

Mirades que volen dir masses coses,
tot i que no saben bé que volen dir

Diferents actes avui, per això.

Una última mirada,
un gest tant conegut,
em fas un últim petó.

Gires cua i vas a buscar el teu taxi,
t'allunyes...lentament,
però tant ràpid a la vegada,
les mans al cap,
pensant molt,
tant o més que jo.

Pujo al taxi,
i miro un últim cop per la finestra,
de tu només queda un petit píxel blau,
que s'allunya,
tant lentament,
però tant ràpid a la vegada...

No hay comentarios:

Publicar un comentario