D'aquell moment fa uns quants mesos,
una estació ha passat mentrestant,
incomptables dies,
dies de pluja,
dies de sol,
dies de pensar,
dies de tristesa,
dies d'alegria,
dies a seques...
Ens tornem a trobar,
al mateix lloc,
en la mateixa situació,
idèntics pensaments i paraules,
i gestos també.
Mirades que volen dir masses coses,
tot i que no saben bé que volen dir
Diferents actes avui, per això.
Una última mirada,
un gest tant conegut,
em fas un últim petó.
Gires cua i vas a buscar el teu taxi,
t'allunyes...lentament,
però tant ràpid a la vegada,
les mans al cap,
pensant molt,
tant o més que jo.
Pujo al taxi,
i miro un últim cop per la finestra,
de tu només queda un petit píxel blau,
que s'allunya,
tant lentament,
però tant ràpid a la vegada...
No hay comentarios:
Publicar un comentario