Sogni grandiosi

No sé si ha estat la febre,
o ho he provocat jo mateixa.
Però avui he tornat a somiar,
un somni massa real.

Aquesta dissonància dins meu continua...
em sento com una instrument mal afinat.
Soc un violí amb una corda trencada.

Ni la distància ni la ignorància ho remeien.
I el temps sembla haver mutat cruelment,
passen els dies uns rere altres,
però han perdut la seva dosi anestèsica que acostumaven a contenir.

Tot arriba i tot passa de llarg, però..
què se'n fa d'algo que ha passat de llarg abans d'arribar?